dimecres, 1 de juliol del 2009

Amb motíu de meva tan comentada operació de E. C. P., he tingut un nombre important de visites i compliments, tan els primers dies com ara meteix a casa, després d'un més.
Tot-hom trove que he estat molt sencera i valenta devant de un tràngol tan dur. I es fan créus de tot el que m'han fet.
A tots els dic mateix: Els gats treuen les ongles quand les han de menester. No pas avans.
Jó com qualsevol mortal, he tingut por, incertesa, disgust i tot el que i vulguéu afegir. No soc diferent dels altres i he aguantat tot, tal com ho hauríe fet el fill del veì, devant d'una promesa i unes perspectives de millorar la salud i qualitat de vida. No existeixen els valents. Et troves en cincumstàcies difìcils i et fas el fort perque d'altra forma tampoc i guanyes rés, i a més a més preocupes a tota la família. No hi ha altra opció.