dijous, 6 d’agost del 2009

Mestressa de casa

Mestressa de casa.

Aquest es un titol prou enganyòs i gens concret. Perqué... que implique ser mestressa de casa? Vol dir ser la dona que es cuide de la neteja, que fà el dinar, que rente i repasse la roba de tots, la que s’ocupe que totes les aixetes funcionin, la que es cuide les plantes i de vegades hasta l’hortet de sota casa? I també la que li cal abastir el rebost amb poc pressupost? I la que….? Ya un llarg excètera i nó vull allargar-me massa. Deixem-ho aquí.
Però es que hi ha també la questió dels fills ….Perque a més a més hi ha la canalla pel mitg. I que en fem de la mainada? Doncs … això es feina sobretot de la mare que casualment, és la mateixa dona que s’ha de ocupar de tot el que avans hem esmentat.
I òn el donen aquest tìtol tan complicat i exaustíu?. A quina academia, o facultat cal apuntar-se? . Quants anys de carrera són?
Perque no hem direu pas que no es complicat fer pujar amb bona intenció, (que nò amb exit), uns quands fills, en els temps que correm. Tant complicat i costòs que la majorìa de noies d’avui, no la vol pas estudiar aquesta carrera. Ho tenen ben clar que no els compensarà ni econòmicament ni emocionalment. I tot aixo sensse parlar de contentar una parella que també reclame el seu tall del pastís.
Veig el futur fosc, mes aviat tirant a negre, perque us ho he de dir: s’han acabat els temps de la Maria Castaya i d’el esclavatge de les dones.