dimarts, 17 de novembre del 2009

EL BALANCEIG DE LES MODELS

Mirant la televisió, la finestra mes xafardera de les nostres vides, m’he fixat, desde fà molt temps, en el caminar de les models de alta costura. O de les desfilades fashion. En les desfilades de les grans firmes internacionals, fetes en caríssims salons, i amb les protagonistes famoses i milionaries, o les exibicions més ordinaries de la Belén Esteban, igualment fotografiada i filmada, els uneix un denominador comù: el séu caminar artificial i artificiós.
No sé si així la roba llueix més, o es que mirant les caderes d’aquestes noies llànguides i esprimassades, els critics i espectadors, s’obliden de la roba, la costura, i del diseny del vestit.
Perque caminar amb elegancia, desinvoltura, i lleugeresa, no implique tenir que fer-ho amb les ondulacions i cantonejos exagerats de les models. Moltes vegades poc els hi manque, per anar amb els ossos per damunt la passarela, o trencar-se la crisma amb els altíssims talons que calcen.
Una cosa es segura, si no es camine amb pas vagueròs i la mirada perduda en els focus, plantant cara i fent morros com els negres cantant el Only You, no s’és ningú en el món de la moda. I jo penso que tindríe que donar per molt més.

2 comentaris:

Norma ha dit...

Cuánta verdad hay en tu entrada. Me gustó. Gracias.

Montserrat Sala ha dit...

I a mí me ha gudtado mucho que me visitaras. Ya vés que no tengo demasiadas visitas. Me he empeñado en escribir en catalán y esto es definitivo i excluyente. Precisamente, en mi blogg de hoy, se entiedo porque escribo en mi lengua. He nacido en la Catalunya profunda i del interior, i hasta muy mayor no empecé a estudiar en castellano. Así que te pido disculpas, y si hay algúna cosa que te interese, con mucho gusto te heré una buena traducción. Gracias de nuevo.