dilluns, 21 de desembre del 2009

ELS REGALS DE NADAL

M’hi trenco el cap ja fa molts dies. Saber que he de comprar a mengano a fulano y a zutano. i a l’amic invisible!
Mare meva! Tanta roba, tan poc savò.. i tant neta que la volen! Es un problema menor, m’en adono, però un problema al cap y a la fí.
Mirar de ser austera en les compres, encara que només sigui per donar exemple als meus familiars mes directes, (espòs i fills)
Encertar els gustos de tothom, pensar en tots y cada ùn en particular, i no deixarme ningú dels meus amics, parents, colaboradors y compromisos.
Es una feinada bestial, un gasto absurd, i un ritual que odío. Des de començaments del més de novembre, sé que mi he de posar, però mai trobo el moment. Sempre penso que jà tindré temps.. que arribaran coses noves....que aquest any compraré per tots la mateixa cosa...Excuses i només escuses per no tinguer que fer-ho. En una paraula: No en tinc ganes!
Val, val però llavors que faran les meves nines quand vinguin a casa de la seva padrina i no hi trobin rès. (Que dit sigui de paso no els hi manque rès). I la meva amiga que tan m´ajude, i que jo sé que espere alguna cosa original.. Com la puc desaber? La meva osteòpata, les meves profes de fancés i d’aleman...la noia que m’ajude en les feines de la casa....Es tot una maratò que he de correr per contentar a tots.
Mirat des de l’altre costat, es un priivilegi i un gust puguer fer regals, encara que només siguin quatre tonteries sense massa valor material. Saber que el que t’el fà, ha pensat en tú en un moment determinat, és si més nó afalagador i d’agrair.
I veure la cara de satisfacció de la gent que ja sap que li arribarà. No, nó... no m’en puc escaquejar, i surto corrent a veure que trobo de bonic ò útil, que pugui agradar. Espero tenir sort.

9 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

SEGUR QUE HO FÁS MOLT BE MONTSERRAT.
ENCARE QUE NO ET CONEC FISICAMWENT. PER EL QUE ESCRIUS. ET VEIG UNA PERSONA ORDENADA, METÓDICA I AMB MOLT BON GUST.

SEGUR QUE QUEDARÁN CONTENTS I CONTENTAS.

JA M´HO EXPLICARÁS.

UN PETÒ BEN FORT. Montserrat Llagostera.

Montserrat Sala ha dit...

Ja t'ho explicaré, desprès de festes. També et diré si he rebut alguna cosa. Mentres tant, t'envío una molt gran remesa dels millors desitjos, de pau i joia, i les mes bones vibracions per tú i la teva familia.

MySelf ha dit...

Doncs a mi l'amic invisible m'ha portat un regal ben maco...

Moltes gràcies, Montse

Petonàs

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Hola Montse, todos tenemos estos días los mismos problemas, demonios si no tuviéramos nada todo sería más fácil, pero ahora que se vive con demasiadas cosas a nuestro alrededor verdaderamente es un problema.

Besos y abrazos y sobre todo felices fiestas.

Montserrat Sala ha dit...

Cuanta razón tienes amiga Higorca! Demasiadas cosas.
Una vez terminada las compras, acabas tan redida que no te apetece la fiesta ni el cachondeo. Así está montado i así tendremos que seguir, me temo.

Aprovecho tu visita para deseaarte lo mas bonito, y el mejor deseo de felicidad para tí y los tuyos. También, paz para un mundo menos competitivo y mas solidario

Norma ha dit...

¿Hay que hacer regalos para las fiestas?, estamos mal acostumbrados. Pienso que tantas cosas materiales hacen que perdamos el verdadero sentido de las mismas. Corremos como locos de acá para allá, cocinamos cantidades como si fuéramos a morirnos de hambre, estamos nerviosos, no alcanza el tiempo, no alcanza el dinero.
Querida Montserrat te deseo para tí y los tuyos lo suficiente para sean felices, para que estén sanos, para que estén juntos. Besosssssss

Montserrat Sala ha dit...

Norma te agradezco infinitamente tu acertada opinión.
Tienes toda la razón, i es esto lo que jò quería reflejar exactamente. Pero, como acabar com ello?
O mejor : ¿Quién le pone el cascabel al gato?

montse ha dit...

Qué et sigui lleugera aquesta feina!!...
Aprofito per a desitjar-te Molt Bones Festes!!
Una abraçada.

Montserrat Sala ha dit...

Es un treball maco, pero amb carrec de conciencia. A tú no et passe? Gracies per la felicitació.