dissabte, 26 de desembre del 2009

POSTALS I FELICITACIONS DE NADAL

A través dels anys, aquesta tradició, també ha anat variant.
La moda và començar entre els anys 50 i 60,crec, amb l’aparició masiva de postals de tots el colors i temes. L’incorporació al mercat del cinema americá i el seu exitòs Star System, vàrem posar-se a circular les fotos-postals amb blanc i negre de totes les estrelles de Hollywood. Poc desprès amb el Cinenemascop i el Tencnicholor ja s’en van importar de parelles d’artistes; els chicots mes guperes i les noies mes despampanants del moment, encapçalats pels protagonistes de ”Lo que el viento se llevó”. I així van começar a circular entre la gent jove dels instituts i universitats. Aquelles postals aleatòries al tema romàntic van encetà les noves coleccions de flors, paisatges nevats, neixemets, grèvols, pares Noëls, arbres guarnits, i hasta n’hi hagueren amb música nadalenca. No m’hi voldría pas jugar la pell, però crec que tot el procés de l’escalada d’aquesta corrent epistolar, ha estat mes o menys, com ho explico. Finalment i des de els anys 70 i tants, van sorgir quantitat de dibuixos d’artistes del pincell, que presentàven unes colleccións molt maques, i atractives. i d’una gran qualitat , que una vegada recontades totes les que et feien falta (que de vedades eren dotzenes),les compraves ben d’hora i s’enviaven rapidament.
Però ya se sap de tot el que puje ha de baixar. I ara estem en un punt intermig. De cartes i postals s’en escriuen moltes menys, Ere problemàtic perque amb tanta avalancha de correu, les oficines i els empleats de l’entitat estatal no s’en sortiein. Mentres vàrem passar al telèfon, molt més eficaç i rapid, també més car. Però com erem els temps de les vaques grasses, no importave massa el detall.
I per fi estem en un punt molt més rapit i econòmic. Els emails amb dubuixos i pesonatges interactius i parlants han disparat unes altres modes. Fas una plantilla, rumies unes paraules adients, fas un reenviament massíu, i llestos. No tinc la més mínima idea, del que durarrà el sistema de la clicada. Jo el trobo molt impersonal, però no quedo malament amb ningú.
Un altra opció molt escullida es la de missatge per telèfon móbil, que té molts adeptes. Caldrà esperar encara per saver com es desenvoluparán les noves tendències en aquesta matèria.

4 comentaris:

Estela ha dit...

Eran bonitas las postales...pero amiga mia los tiempos cambian y ahora los correos electronicos lo ha cambiado por los carteros todo evoluciona y ¿sabes? estoy encantada con este mundo nuevo me ha costado mucho aprender pero es la manera mas directa de ahcer amigos con todo el mundo nunca habria conocidao tanta gente maravillosa si no fuera por esta ventana.

Un abrazo!!

Feliz 2010!!

Norma ha dit...

Feliz Navidad y Próspero Año Nuevo, era el deseo en aquellas tarjetas, y, lo sigue siendo hoy, con la diferencia que, ahora, todo es más rápido.
Me quedo aon el hoy, ji ji ji. Besos querida amiga.

Montserrat Sala ha dit...

Estoy completamente de acuerdo contigo, i tal como reconozco, jó también he adoptado este medio. Pero como lo cortés no quita lo valiente, hay que reconocer, que aquellas misivas, cada una de ellas. difentes, i con deseos personales i alegòricos, a su vida i crcunstancias personales. Gracias por opinar, querida Norma.
F E L I Z 2 0 1 0 !!!

Montserrat Sala ha dit...

Estela, gracias por tu comentario i visita a mi humilde glog. que tengas una año 2010 repleto de buenas sorpresas i de buena salud. Con cariño.