diumenge, 21 de febrer del 2010

ES TEMPS DE FUGIDES I ABANDONS

Novament, hem de lamentar un altre cas de tancament d’un blogg per mi dels mes interasants del món de la globosfera. La seva autora, s’ha sentit cansada, desencisada, perduda en mig de tantes injustícies com veu en el món de la politica. No por soportar més les mentides de tants i tants liders mundials, i els enganys de tota mena. que tenen lloc a tots el nivells i en tots els ordres establerts.
De pensament lluire, poetesa, pintora. amant de totes les arts, brilllat expositora de tots els mals que afecten la societat d’avui, es véu desbordada pels temes de corrupció, per la mundialització i sobretot per tenir que soportar la feblesa dels mes humils, dels desheretats de tot el món, que no tenen cap oportunitat, de sortir-se’n, tot el contrari. Cada cop, estan mes abandonats de la má de Deu.
Es plany i amb raò, i denuncie, tantes coses s’han de soportar per la cobdíca, d’uns i els interessos de molts, que protegits sota la capa de les religions, cometen éls enganys mes subtils i vergonyosos. I ella devant aixó, no por mirar cap un altra banda. L’hi còu, la fa torontollar com a persona i cuitadana del món. ... i ho deixe, deixe de lluitar per els drets del mes desafotunats i marxe a ajudar al més febles. Enhorabona per la teva decisió, valenta i arriscada. Teresa. T’admiro com sempre. i ara potser encara més. Sort en al nova singladura. I que el port que t’aculli, ho faci sencillament amb el cor a la ma, i un somrís sincer als llavis.

8 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat:

Sempre es de lamentar quand algún bloguer que segueixes, deixa les seves entrades.No conec a la Teresa, per el que contes es una bone persona i coherent.
La seva vida per el que expliques es d´ entrega.

Gracies tocaia per donarla a coneixer i desde aquest comentari en el teu blog, li desitjo i reso perque tingui forces, per puguer tirar endavant.

Una abraçada.Montserrat llagostera.

Montserrat Sala ha dit...

ESpero que ella et llegeixi, perque li envies un missatge molt encoratjador. Gracies amiga Montserrat

Pedro Ojeda Escudero ha dit...

Un blog es un proyecto personal: como tal, no tiene por qué ser permanente. Cuando se cierra, los lectores sentimos pena de que algo que hemos tenido desaparezca. Pero si se cierra para crecer en otros poyectos, démoslo por bueno.

Montserrat Sala ha dit...

Tendrà que ser asi, darlo por bueno porque aspira a llegar a mejores puertos, donde la la limpieza de las almas sea la momeda mas común. No es una huida, creo es un rencuentro con ella misma. Gracias mi querido profesor, por su acertado comentario.

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Es una pena cuando alguien deja su blog, pero como bien dice ese señor, Pedro, es un proyecto y a veces el trabajo nos agobia y no se puede seguir por falta de tiempo, bueno, no se puede hacer nada, seguiremos mientras que podamos.

Un beso

Montserrat Sala ha dit...

Es dificil saber lo que mueve a una persona que ha elegido libremente escribir un blogg, y tambien es complicado saber a ciencia cierta, el porque lo deja. Solo tenemos que respetar los opciones que cada cual toma para sí.
Un abrazo muy grande HIgorca.

Anònim ha dit...

Vinc com dius tu a la teva "casa virtual" a saludar i donar-te les gràcies pel comentari que has deixat en el meu bloc.
No escric català i això és obra del traductor, disculpa si hi ha errors en l'escriptura.
El pont ha estat el blog de Cornelivs.
Una salutació.

Montserrat Sala ha dit...

Benvinguda, doncs, gracies pero la teva reciprocitat. He tornat al teu blog i el trobo complicat. Volia opinar sobre últim comentari i no he sabut com ferho. Amb afecte.