dimecres, 5 de maig del 2010

LA VERDOR DE LA GARROTXA I DE LES COMARQUES DEL NORD

Plovent a bots i barrals, ahir vaig estar a les comarques de Girona. Igual que aquí al Baix Llobregat i al Barcelonés. feie dos dies i dos nit que no parave ni un moment de ploure. Estave tot boiròs i es tornave a veure neu nova a les muntanyes mes altes.
Dia 4 de Maig. No es corrent que passi aquest fenòmen, a la primavera jà tan avançadeta. Es més propi del hivern, o de finals de tardor.
Aquesta contrarietat meteorològica, va fe que pugusim admirar tota la gama de verds del camp, i com és tot una catifa ben extesa per sobre de tot l’immens conreu d’ aquelles comarques. Vàrem deixar les carreteres prinicpals, que es com es veu millor la magnitud d’aquest fenomen. Desde dins el cotxe pensaba: Aquesta gent de per aquí, el dia que surti el sol, necesitarán tots ulleres ben fosques perque no podran aguantar la lluentor i el cromatisme d’aquestos verds tan vius i frescos.
Tot un espectacle pels amants de la Natura que segurament es deu veure totes les primaveres, però dubto que ben poques vegades amb aquesta magnitud i de contrastos i de sobreetot de la total absencia d’altre color que no sigui el verd en tots el seus tons. De l'olor no cal ni parlar-ne. Serie llarg.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Muchas gracias por tu visita y comentario.
Un abrazo,
Serge

Montserrat Sala ha dit...

Ser agradecido es de bien nacido, o algo por el estilo. dicen. Gracias a tí.

Pedro Ojeda Escudero ha dit...

Por aquí ha vuelto el invierno: allí ha llovido. Aquí ha nevado. Qué frío. Y yo ya había hecho el cambio de ropa de armario...
Saludos.

Angel Corrochano ha dit...

Con el invierno que hemos tenido en la Península, la primavera promete una paleta de colores magistrales, bien aderezada de luz. Es cuestión de disfrutar de la naturaleza, como bien dice.
un abrazo

jg riobò ha dit...

Qué regalo la luz.

Montserrat Sala ha dit...

Sí ha vuelto i psrece no tener prisa por irse.
todos estamos lo mismo con las ropas de un armario a atro.
No sé profesor si ha podido traducir mi entrada.
En ella hablo de la enorme impresión que me ha hecho estar por los campos de Girona, en uno de sus rincones mas recónditos. A pesar de la lluvia
estaba precioso. Pienso que cuando les salga el sol, van a contemplar un espectáculo fuera de lo común.
Seria bueno tomar el cohe el proximo finde, i verlo. Créame. Si se decide, me lo hace saber.

Montserrat Sala ha dit...

Angel. De veras que es un espectáculo impresionante. Ayer y a pesar de la neblina,que se movía por los valles, estaba precioso. Lles invito a contemplar-lo. Es gratis.
Un saludo muy afectuoso.

Montserrat Sala ha dit...

J.G. Riobó: Un aténtico regalo, no lo sabes bien. Deberias pasrte con tu cámara. Estoy segura que plasmarias muy bien el alma de aquellos lugares frescos y verdes.

Anònim ha dit...

Montserrat...esta lluvia hará que aun sean más bellas las plantas, el campo, las flores...
Dicen que "hasta el 40 de mayo...no te quites el sayo..." así que hay que abrigarse.
Gerona es preciosa de paisaje.
Petons

Montserrat Sala ha dit...

Hola Anna: está clar que sempre es diu, i al final es una bona veritat, Pero com aquest hivern es tan llarg i fred, semble que tots temin ganes de llevar les mitjes.
Adeu maca!

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Querida amiga, este año es distinto por todas partes, la primavera a explotado, aquí es maravillosa, yo no lo había conocido de esta forma, aunque estamos en la meseta esta todo verde, lleno de agua nuestros humedales, maravillosos.
Abrazos

Montserrat Sala ha dit...

Si, lo imagino. Fastídia el frio que todavia hacer, pero no se puede tener todo. Este año no es corriente, i por esto hay que dosfrutar los efectos beneficiosos de esta situación. Besos Higorca.